No està escrit a les estrelles

ALUMNE/A: Ariadna Sañas
GRUP CLASSE: 3r ESO A
DATA: 03/03/14 - 7/03/14

1. Fitxa tècnica del llibre:

Autor: John Green
Títol: No està escrit a les estrelles
Traductor/a: Laia Font i Mateu
Editorial: Estrella Polar
Lloc d'edició: Barcelona
Any d'edició: 2012
Pàgines: 294

2. Tema (Escriu, en una paraula o frase curta, el tema del llibre)

La Hazel té un càncer terminal i el seu final sembla que ja està escrit, fins que apareix l'Augustus.

3. Argument (Breu explicació dels fets narrats en el llibre. Màxim 50 paraules.)

La Hazel té càncer als pulmons i la seva malaltia és terminal, i sembla que el seu final ja està escrit. Durant un temps sembla que té una depressió i la seva mare la porta a un grup de Suport per a joves amb càncer. Allà és on coneix l'Augustus, que farà que la seva vida canviï per sempre. Amb ell, reescriurà la seva pròpia història.

4. Personatges (Lista dels personatges més importants del llibre, tot indicant la funció que hi tenen: principals, secundaris, aliats, adversaris...)

Hazel Grace Landcaster: principal

Augustus Waters: principal

Isaac: secundari

Peter Van Houten: secundari

Senyora Landcaster: secundari

Senyor Landcaster: secundari

Senyora Waters: secundari

Senyor Waters: secundari

Patrick: secundari

Kaitlyn: secundari

Lidewij Vliegenthart: secundari

5. Espai i temps (On transcorre habitualment l'acció dels fets que s'expliquen. En quina època històrica se situen els fets que s'expliquen.)

A Indianapolis, als Estats Units. A Àmsterdam, a Holanda. En un temps indefinit més o menys actual.

6. Valoració personal (Què has après amb la lectura del llibre? Dóna tres raons per recomanar o no la lectura d'aquest llibre a altres lectors.)

Aquest llibre, senzillament, m'ha encantat. Com a valoració totalment personal, penso que és un dels millors llibres que m'he llegit mai. 

Algunes coses que l'autor ha aconseguit captar en aquestes escasses 300 pàgines, han estat la vida i la veritat. Com la majoria de lectors, al final d'un llibre busco el que no m'ha agradat d'aquest llibre: aspectes que m'han decebut, paraules i accions que hagués fet diferents, etc., però en aquest llibre, gairebé tot és perfecte. 

<<Una novel·la perfecta en tots els aspectes>> - Booklist

A més a més, captura l'atenció d'un públic molt ampli. Segurament la idea de l'autor era un llibre per als joves, però estic segura que persones de tots les edats el poden llegir i, a més a més, sentir-se identificats amb els personatges i amb el missatge que transmet el llibre: res és permanent en aquest món.

En el llibre es reflexa la mentalitat dels adolescents, però no només d'ells, sinó també de la gent que pateix a mans de la vida, dels que estan a prop de la mort. Continuant en aquesta direcció, un altre punt a tractar del llibre és el llenguatge que s'hi fa servir, que és potser una mica massa concret i específic per als joves, amb paraules tècniques sanitàries i també paraules filosòfiques que surten de la boca dels protagonistes i de les quals no en savia el significat i que per tant van pausar la meva lectura arran de la necessitat de buscar-les al diccionari. Però un cop has copsat el significat d'aquestes paraules i per tant comprens la frase en la seva totalitat, t'adones que la intensitat de les emocions retratades es realment molt bonica. És un d'aquells llibres que no estan ben escrits per les seves araules boniques, sinó per com un conjunt de paraules senzilles poden colpejar-te i fer-te plorar. 

Un altre cosa que ens ensenya aquest llibre és que molts de nosaltres no podem identificar-nos amb el que els adolescents amb malalties cròniques passen, però aquest llibre ens fa relacionar-nos amb ells d'una manera inesperada i brusca al mateix temps que capta l'amor dels pares per els seus fills i el que arribarien a donar per ells.
També hi ha l'aspecte de la relació "estranya" de la Hazel i l'Augustus. Ell canvia la vida de la Hazel, que ja no tornarà a ser la mateixa, però passen per moltes coses i moments abans no són parella. És un prototip de parella diferent. Una noia amb càncer i un noi amb un passat cancerígen que s'ha quedat sense una cama que es coneixen per coses del destí. És un tipus de parella al que no estem acustomats, i ens costa identificar-nos en  un amor com aqeust. Només dues persones que han estat ambdues a tocar de la mort es comprenen entre elles, i (potser per sort) és per això que ens és un tipus de parella fora del normal.

Per acabar amb la meva llista d'aspectes extraordinaris d'aquest llibre, hi ha el fet que és un llibre que no deixa indiferent a ningú. És un llibre que capta aspectes i lliçons de la vida tant profundes i essencials que no comprenc com l'autor les ha pogut captar i, després, expressar en paraules. Darrera d'aquesta narració hi ha simbolismes amagats, potser més dels que hi he trobat jo, però per exemple el cognom de l'Augustus, que és Waters. Sense aigua, no hi ha vida. I la Hazel troba al vida en l'Augustus. Però no només hi ha vida, en aquest llibre, sinó que també hi ha mort. I es Green ens ensenya que: la mort és un efecte secundari de la vida; no hi ha vida, sense mort.
L'únic aspecte que no m'ha acabat de satisfer del llibre ha estat el final. És un final brusc, bonic, però brusc. No arriba a explicar tot allò que ha d'explicar. Però igualment, és un final molt bonic.
Així doncs, recomanaria moltíssim aquest llibre a tots els públics de la meva edat en amunt, ja que sumant-hi tots els motius que he donat anteriorment, s'hi suma que és un llibre considerablement fluid de llegir d'una llargària raonable, tot i que també recomano tenir sempre un diccionari a prop.