Pòster i tràiler de la pel·lícula "Divergente"
En comptes de explicar de què va la novel·la o la trama del llibre/pel·lícula (Divergent (fitxa de lectura) ), m'agradaria fer-ne una petita crítica, després d'haver llegit la novel·la i haver vist la pel·lícula.
El primer que m'agradaria comentar és que, a la pel·lícula, el que més m'ha cridat l'atenció ja des de bon principi, ha estat que han aconseguit plasmar molt bé tots els diferents entorns i escenaris que apareixen és a la pel·lícula de manera que resulten molt semblants als que el lector s'imagina al llegir el llibre, cosa difícil i que poques vegades es veu a les pel·lícules, sobretot en aquest gènere fantàstic en que els ambients i escenaris no són precisament usuals, com en aquest: una ciutat destruïda i en runes. A més a més, les escenes de més acció estan molt ben pensades, com tot el que són les lluites i, per exemple, els salts des dels trens
De coses no tant positives de la pel·lícula, coses que no m'han acabat de convèncer, seria que potser els hi ha faltat temps per poder plasmar la trama en la seva màxima "esplendor", ja que s'han hagut de menjar molts trossos interessants que sortien al llibre, però que a la pel·lícula no han mostrat. A més a més, mentre que a mi, que m'he llegit al llibre, se m'ha fet molt clar quins eren tots aquells trossos que s'han saltat i els canvis de escenes, és a dir, quan acabava de passar una cosa i passava a un altra, allà hi faltava alguna cosa i jo ho notava cada cop, gent que no havia llegit el llibre, no se n'ha adonat.
Un altre aspecte que podria estar més ben aconseguit ha estat els personatges. Crec que hi ha alguns personatges molt ben escollits, en el sentit de concordància amb el personatge descrit al llibre física i psicològicament, però hi ha altres que no concorden físicament amb el personatge del llibre i a més a més, a alguns no se'ls presenta fins avançar més en la trama quan comencen a ser una mica més importants. Per exemple, en el cas de l'Al, no es parla d'ell fins que passa l'atac a al Tris i el dia següent l'Al es suïcida. No s'acaba d'entendre al relació entre l'Al i la Tris i perquè li ha afectat tant, etc.
Entre els actors, sens dubte el que més destaca en el seu paper és en Theo James que no només encarna el perfecte Quatre sinó que a més a més té la mirada i planta perfecte per plasmar la complexitat del personatge, amb una barreja entre tallant i encantador mesurada mil·limètricament.
En canvi, a la Shailene Woodley, l'actriu que dona vida a la Tris, se la veu incòmoda en algunes escenes i a vegades el seu rostre no aconsegueix expressar l'emoció requerida pel moment. Es podria dir que interpreta molt bé a la Tris abnegada, no tant bé a la Tris intrèpida i molt menys a la Tris divergent, no acabant de transmetre les emocions del que és ser divergent, anar contra el sistema i saber-ho.
En canvi, a Kate Winslet, interpretar la Jeanine Matthews, la "dolenta de la pel·lícula", li surt amb una naturalitat excepcional.
Un altre aspecte a tractar seria que, algunes coses als que s'els hi dona molta importància o s'hi imfatitza molt en la novel·la, a la pel·lícula no es mostren com a tal, com seria la gravetat de convertir-se en un sense facció, la duresa del procés d'iniciació d'Intrepidesa, o la pròpia Divergència. A més a més, Divergent és un crit social, que dirigeix el focus cap a la mecànica d'un sistema de castes on no hi ha llibertat dins la "llibertat", i a la pel·lícula això no se li dona importància.
Finalment, el que més m'ha agradat de la pel·lícula és els moments emotius que s'hi troben. Pot ser que la gran part de la trama sigui molt mecànica i amb tocs majoritàriament d'acció però també hi havia moments d'amor i, sobretot, moments molt especials d'emoció, en que tots els sentiments dels personatges se't tiraven a sobre i t'absorbien de manera que tu també senties aquest dolor, aquesta alegria, o emoció, o eufòria, o ràbia. Moments en que formaves part de la pel·lícula i que totes les emocions t'envaïen treien-te de ben segur més d'una llàgrima.
Així doncs, tot i que he exposat els aspectes que no m'han acabat de convèncer de la pel·lícula, en realitat ha estat una pel·lícula que de veritat m'ha encantat, una pel·lícula plena d'acció, molt revolucionària i que et fa sentir tota la intensitat del moment, el dolor que senten els personatges, la seva emoció, que en algun sentit el transmet el que està passant, i que et deixa amb aquell regust de que has vist alguna cosa molt gran, aquella sensació a la panxa de que se t'ha escapat alguna cosa important barrejat amb els sentiments i la intensitat que et porten l'última baralla, el sentiment que necessites saber què passarà.. D'alguna manera és una pel·lícula especial que va molt més enllà de tot això que he explicat, d'aquests aspectes que podrien millorar i que segur que a la segona pel·lícula, Insurgent, que s'estrenarà als EEUU el 20 de Març de l'any que ve, milloraran. Sens dubte s'ha convertit en la meva pel·lícula preferida i en una que no dubtaria en tornar a veure els cops que fessin falta i, juntament a tots aquells que ja hem vist Divergent, ja estem esperant amb ànsia la continuació.
Shailene Woodley (Tris) i Theo James (Quatre)
Escena de l'entrenament de la Tris a Intrepidesa en el seu procés d'iniciació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada