El viatge de Jonathan Harker al castell del compte Dràcula havia d'haver estat un viatge de negocis i plaer. Però abans d'arribar-hi, el jove intueix terribles secrets i, ja al castell, viu un seguit d'experiències que superen qualsevol fantasia. El pervers Dràcula ha gaudit de la paciència dels segles per ordir amb cura el seu trasllat a Anglaterra. La descoberta d'aquesta intriga angoixa tant el jove Harker, que cau en una follia transitòria, impotent davant la malignitat i els poders del vampir. Mentrestant, els fets es van succeint d'una manera irreversible.
Vegeu també: Dràcula: Ambientació Vlad Draculea
29 d'Octubre, 2013 pàgina 11
Tot el dia vam romancejar per un país ple de tota mena de meravelles. A voltes albiràvem petites ciutats o castells al capdamunt de turons escarpats com els que veiem en els vells missals. A voltes corríem vora uns rius i rierols els quals, si teníem en compte els seus amples marges pedregosos, devien estar sotmesos a grans revingudes.
31 d'Octubre, 2013
Pàgina 9, Capítol 1
Tenia la impressió que abandonàvem l'Occident i ens endinsàvem en l'Orient. El més occidental dels magnífics ponts del Danubi , que aquí té una considerable amplada i profunditat, ens translladà a les tradicions d'origen turc.
Un dels meus companys va mormolar a un altre un vers de la balada Leonore, de l'alemnay Gottfried Bürger:
<<Denn die Todten reiten schnell>> ('Els morts viatgen depresa')
5 de Novembre, 2013
7 de Novembre, 2013
8 de Novembre, 2013
A través d'ells he tingut l'oportunitat de conèixer la seva gran Anglaterra. I conèixer-la és estimar-la. Desitjo recórrer els carrers curulls de gent de la gran ciutat de Londres, submergir-me enmig del munt de gent, ser partícep de la seva vida, el seu canvi, la seva mort i tot allò que conforma la seva manera de fer.
11 de Novembre, 2013 pàgina 31
No busco l'alegria o la diversió, ni la voluptuositat del sol brillant i les aigües escumoses que agraden als joves i a la gent alegre. Ja no sóc jove i el meu cor, després d'anys de plorar els morts, no està d'humor per a aquestes diversions.
12 de Novembre, 2013 pàgina 37
Què té d'estrany que siguem una raça de conqueridors, que siguem orgullosos, que féssim recular de les nostres fronteres milers de magiars, llombards, àvars, búlgars i turcs? Què té d'estrany que Arpad i les seves legions, després d'arrasar la pàtria dels hongaresos, ens trobessin a la frontera i que es completés llavors la conqeusta de la àtria, anomenada Honfoglalas?
14 de Novembre, 2013
El castell està construït al capdamunt d'un formidable penyasegat, que el devia convertir en inexpugnable en tres de les seves bandes.
15 de Novembre, 2013
La noia rossa s'ha girat a contestar amb un somrís de coqueteria obscena:
-Tu no has estimat mai. Mai no estimes!
(...)
-Jo també puc estimar...
18 de Novembre, 2013
La pols ballava més ràpida i els raigs de la lluna tremolaven en passar vora meu i llançar-se a la foscor del precipici. Les partícules s'agrupaven i adquirien formes vagues i fantasmagòriques.
19 de Novembre, 2013
Què faré? Què puc fer? Com fugiré d'aquesta espantosa esclavitud de tenebres, nit i por?
25 de Novembre, 2013
Tots dos volem ajuntar les nostres penes davant d'una copa de vi i brindar de tot cor a ala salut de l'home més afortunat del món que ha conquerit el cor més digne de conquerir.
26 de Novembre, 2013 pàgina 73
Les malediccions, els fantasmes, les aparicions, els esperits i altres coses per l'estil no són més que ximpleries per espantar els nens i les dones pusil·lànimes. Són com les bombolles de sabó. Això i les premonicions i presagis són invencions de capellans, pedants i viatgers de tren per impressionar i espantar els infants i obligar la gent a fer allò que no farien. M'indigno quan penso en aquella gent. Per què no en tenen prou amb publicar mentides als diaris o bé predicar-les des de les trones, sinó que també les escriuen a les làpides. Miri al seu voltant, en la direcció que vulgui. Totes aquestes pedres, que alcen orgulloses el cap tant com poden, es dobleguen i cauen pel pes de les mentides que hi han escrit al damunt: (...).
28 de Novembre, 2013 pàgina 83
Les roques són grises, els núvols són grisos, amb les vores més allunyades tenyides de sol, surant sobre un mar gris en el qual s'estenen les puntes de sorra com dits grisos. El mar trenca al banc de sorra i la platja amb un fragor esmorteït per la bromera marina que avança cap a terra. L'horitzó també es dilueix en la boira gris. Tot és immensitat. Els núvols s'amunteguen com roques gegantines i hi ha una remor en el mar que sona com un fatal presagi.
2 de Desembre, 2013 pàgina 85
Abans d'ocultar-se el sol rere la negra mola de Kettleness, que destaca orgullosa contra el cel d'occident, una miríada de núvols va marcar el seu descens amb tots els colors del crepuscle: foc, porpra, rosa, verb, violeta i tots els matisos d'or, al mateix temps que unes masses de núvols que molt grans, però, absolutament negres, i amb tota mena de formes i siluetes gegantines, quedaven fortament perfilades.
Mai no havia ensopegat amb una història tant insòlita com la que es revela ena quests documents.
4 de Desembre, 2013 pàgina 94
Fa dos dies que hi ha boira i no hem albirat ni una sola vela. Esperava fer senyals a algú en entrar al canal de la Mànega per tal que ens ajudessin a arribar a algun lloc. Sense homes per bracejar les veles, ens veiem obligats a deixar-nos dur pel vent.
5 de Desembre, 2013 pàgina 102
Devia anar molt de pressa, malgrat que em semblava que els meus peus anaven carregats de plom i que les articulacions del meu cos estaven rovellades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada