Em vaig llegir el llibre després que una amiga mirés la pel·lícula i me’n parlés. Em vaig interessar en la pel·lícula ja que una de les actrius principals és la meva actriu preferida, però la meva amiga em va dir que, segons li havien dit, el llibre era molt millor. Així que vaig decidir de llegir-me el llibre abans de mirar la pel·lícula.
El primer que haig de comentar és el començament. Els primers paràgrafs se’m van fer molt estranys perquè no entenia de que parlava. I a més, vaig acabar el llibre sense saber què volien dir aquells confusos paràgrafs, així que hagués estat bé que, durant la narració, s’especifiqués què volia dir.
El següent que haig de comentar és que, d’acord, la trama és sobre un adolescent que després d’estar marginat durant anys per fi entra al que és el món, però potser l’autor ho ha exagerat tot molt, perquè la vida que es narra potser és una mica massa falsa, poc realista. De ben segur que hi ha algú que viu una vida així, però també estic bastant segura que és molt poc comú.
També hi tinc a dir el final. L’afer de la tieta Helen és, per mi, molt confús. Durant tota la narració ell pensa en la seva difunta tieta Helen com l’única persona que l’entenia, que l’estimava. El recurs de que la tieta Helen en realitat, durant la seva infantesa, estigués abusant d’ell és un bon recurs per acabar el llibre d'una manera interessant i sorprenent, però el que no m’ha agradat és que, en cap moment hi ha cap referència sobre que això pogués estar passant, se n’adona de cop. I això, a mi, personalment, no em va acabar d’agradar. Hagués estat un bon recurs d’anar-ho introduint tot durant l’obra, petits “flashbacks”, alguna cosa, però no de cop.
A més, un cop acabat el llibre, al comentar-ho amb una companya que també se l’havia llegit, em va explicar que el final no l’havia entés i després d’explicar-l’hi em va admetre que, tal i com s’expressava al llibre, no ho havia entés, és més, mai s'hagués imaginat que el que havia llegit es referís a alguna cosa d'aquest tipus. Estava realment molt sorpresa. Així que podia haver explicat la història de la tieta Helen més explícitament, encara que fos entre el relat original.
Per contra, he de dir que la psicologia dels personatges principals a la narració (Charlie, Sam i Patrick) és bastant acertada. Personalment, crec que l’autor els hi ha sabut donar una psicologia profunda que al llarg de la narració és important, sobretot per a en Charlie i la Sam. I el fet de que en Patrick sigui homosexual i que s’aprofundeixi en els seus problemes com a tal, i també en els problemes dels altres personatges, dóna un aire diferent al llibre, ja que la majoria de llibres només aprofundeixen en els problemes i la psicologia del protagonista.
Finalment, puc dir que aquest llibre m’ha agradat molt i que el recomanaria a altres nois i noies de la meva edat o en amunt, ja que és una lectura fluïda i emocionant que crec que agradaria a la majoria de gent que el llegeixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada