dimarts, 12 de novembre del 2013

C.S. Lewis

Every age has its own outlook. It is specially good at seeing certain truths and specially liable to make certain mistakes. We all, therefore, need the books that will correct the characteristic mistakes of our own period. And that means the old books. All contemporary writers share to some extent the contemporary outlook—even those, like myself, who seem most opposed to it. 


Cada època té el seu propi punt de vista. És especialment bo per veure certes veritats i especialment responsable de cometre certs errors. Tots nosaltres, per tant, necessitem els llibres que corregeixin els errors característics de la nostra època. I aquests són els vells llibres. Tots els escriptors contemporanis comparteixen en certa mesura l'actual panorama - fins i tot aquells que, com jo, hi semblen més oposats.

C.S. Lewis

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Opinió personal del llibre

Títol del llibre:  El llibre de l'hivern
Autor: Francesc Miralles
Editorial: ALFAGUARA

Opinió personal

Personalment penso que aquest llibre és molt adequat per a la nostra edat, i que ha estat molt bona tria de part dels professors de fer-nos llegir El llibre de l'hivern, ja que en la primera part (Bellvitgegrad) s'expressa la vida d'un adolescent que té una bona vida però que no està content, i que sap el que vol i no s'està de braços plegats sinó que fa el primer pas per complir els seus somnis. A més a més, en la segona part (Malnom), tot i que és una mica més fantasiosa que la primera, té una gran lliçó moral que, tot i que al principi no se'n faci referència com a tal, acaba sent molt important i marca la vida del protagonista, en Joel, igual que m'ha marcat a mi, en certa manera. Quan torna a Bellvitge (Epíleg: Bellvitgegrad), es quan realment entens tota la història i cobra sentit, però.
Per acabar, puc dir que aquest llibre m'ha agradat molt i que el recomano a tots els joves de la meva edat o semblant, perquè és molt bonic i entretingut.

Ariadna Sañas

17 d'Octubre, 2013

Epíleg Bellvitgegrad

La papallona em deia que jo era absolutament lliure, fins i tot a Bellivtgegrad; que no cal anar lluny per viure una gran aventura, sempre que tinguis les ales a punt i no et faci por volar.
La vida es un bell viatge [...] si saps gaudir del camí.


15 d'Octubre, 2013

Pàgina 147

Llavors em mirava per primer cop i em deia: <<M’agradaria continuar volant escales avall.>> I, tot seguit, saltava dins del pou, que era una immensa escala que es cargolava infinitament fins al centre de la Terra.


dilluns, 21 d’octubre del 2013

14 d'Octubre, 2013

I hauria volgut fer un petó de comiat a la fada adormida, però aquell sentinella de quatre potes m’ho va impedir. Va rugir per fer-me saber que havia sortit del cercle i que no estava autoritzat a entrar-hi de nou.


11 d'Octubre, 2013

Pàgina 128

A còpia de passar-hi hores, havia aconseguit treure els compassos de la Gymnopédie núm. 1 de Satie. Allò em meravellava, perquè mai no havia cregut que tingués oïda. Primer havia encertat la mà dreta, fent saltar el dit pel teclat de forma poc ortodoxa. Desrpés vaig trobar un acord de tres notes amb l’esquerra que s’assemblava prou a l’original.


10 d'Octubre, 2013

Pàgina 127

-Mira, un cop vaig anar a veure un pallasso ianqui força grandet, com jo. En acabar la seva actuació, va dir: <<Després de quaranta anys actuant al carrer i als escenaris, he après una única cosa, i es ben simple: avui és un dia molt especial. I sabeu perquè avui és un dia tan especial? Perquè cada dia és el millor dia de la teva vida.>>